Emocions i Mugrons (1)

DISSABTE 21 d'octubre de 2006 - 21:30h., REUS - I per fi va arribar la tan aclamada ignauguració del pis de la Eli i la Mireia, les dues que s'han aventurat a la bona vida. La primera impresió va ser correcta, amplós, ben situat, ben il·luminat, ben organitzat....

Però quan vam analitzar bé els detalls ... vam comprovar que el seu nivell de brutícia era molt notable, només cal que comproveu la llordor que hi havia en fogons i endolls, quadres de mal gust, a lo kitch... total que vam decidir anar d'hotel.

Nosaltres... anant-nos enfotent de les cortines kitch i quan vam voler sortir a comprar gel a la gasolineria de la cantonada: ESTEM TANCATS!!! Auxili, alguna imbècila s'ha deixat les claus a l'altre costat de porta!!! Total, que no se'ns acut res mes que dir-li al primer paio que passave per sota del balcó. Sort que va resultar ser un fill de l'edifici, -Del tercero.- va dir.

Foto family

I com no podia ser d'una altra forma, dues hores abans d'anar al restaurant a sopar, les dones, necesser en mano a pintar-se com unes mones. Mentrestant, los homens, ens distreiem com podiem. Atenció a la Eli fent el paseillo de modelo per les escales de la seva banyera.

A la Tagliatella encara van tenir els collons de fer-nos esperar mitja hora drets... i claro, ens vam entretenir mangant cosetes i fotent els paraigüeros davant les portes perquè la penya es matés.

A mig sopar va arribar lo Darío, un compi del Marc... res a veure amb els fashion-boys pérdidas-traseras que teniem enfrente. La Sandra va fer un descobriment: collons! ha sobrat formatge ratllat! tirem-lo a la gent!

En primer lloc amanida amb les sobres d'una amanida. A sota, la Tere amb unes ulleres de vidres fumats, i a la dreta... no sé ... una tenda de campanya improvitzada, atenció als ullets de Lambrusco.

Foto family 2

Quan vam passar altre cop per casa, vam fer recolecta de tot lo que haviem mangat i que serviria, evidentment per a equipar el pis de Reus. La Eli amb tota la seva mala llet va deixar una fulleta de maría de roba a sota el coixí de la tercera en discordia. I cap a la Pacha Pineda faltava gent... botellón no podia faltar...