Emocions i Mugrons (2)

Quan anàvem cap a l'entrada, vam veure el cotxe més arrás de gespa del món. I les gogos no van resistir la tentació de pujar al capó. Només entrar, un festival! Música atronadora i shampagne per a tothom.

La camarera anave una mica perduda ... una mica lenta ... però al final ens va poder servir. Uns brindis a los Freixenet i cap dalt a la pachanguera (no sigui dit)... la Tere va fer quatre bots i li va pujar tot el cava al cervell, es va començar a despullar.

Tota la troup a dalt de la tarima. Bueno, de les dues tarimes, ens les vam apoderar, després d'una l'altra.

La Laia va animar a tots els tios de per allí al ritme de la seva salsa i la Tere ja no s'aguantava dreta. També vam descobrir a la Miss Pachá Mirada Bonita que va estar tot el rato al nostre costat.

Una posada en escena espectacular ... i uns elements que feie bò de veure'ls. Atenció al vampiro que acosave a la Cogulera i al baby boy que ens saluda amb un "ok" makey.

Mireu al fondo, n'hi ha un que sent la música.

En exclusiva, dues poses dels dos gogós que hi havia a l'escenari, dedicades a alertacabres. I a sota, los maquinorros in action. Sí senyor! canya a la banya i fum gelat a punta pala!

Fum gelat per baixar la temperatura de la sala ... que pujava i pujava i pujavaaaaaa.... bufffffffffff..........

De tanta escalfor, al Gerard li va pillar un sofocón ... i com a que el van tenir que arrossegar per tot el camí al son de les glopades i els rots de vòmit compulsiu. Tantes arcades com a l'aqüeducte de Tarragona. L'endemà... cares de bon descans.

Dinar de calité "sello Tere" per inaugurar com deu mane el pis de les dues castisses, humora amarillo, última xafardejada als béns de la burra aquella... i a fer el caferet de despedida, que l'endemà era dilluns i tocava currar.