LA REINA I LA PASSIÓ (1)

DISSABTE, 3 de febrer de 2007 - LLEIDA, Alcalde Porqueres, Tastapans Atípic, 22:00h. - Després de tirar-nos dues hores al nostre estimat "Il Capuccino" amb el Moritz, ultimant el detall de la Mirella (25 anys, 25 anys, 25 anys = 10 + 10 + 5 = 5 x 5 = 1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1+1), vam anar cap al restaurant "nou" a celebrar-ho. La cara de la Cogulera ens transmet la seva opinió al respecte del modelito que portava una xicoia que hi havia allà.

Poquet a poquet ens vam anar apossentant en una taula més gran que ca la Maimó, i aquesta es va emprovar les ulleres de sol de la Ter-executiv, del pal súper-arti.

Després d'una hora i mitja van arribar les ampolles de Lambrusco (a 9€ la peça) i, para colmo, estaven tan podrides que ni els taps sortien. Sort que, al final, el Gerard, amb els seus músculs de Derek, va batejar d'alegria la taula amb la sang de crist. I com a venjança, va realitzar un arakiri al culpable.

No se sap d'on, va sortir una tita i la Mireia va tenir que fer-li una palla i beure-se-la ... o algo així. I ves per on, una de les poques coses bones d'aquell restaurant en van ser les BRAVES, oh! Quina delícia!!! I quina delícia de sarrellet que ens portava la Tere, igual que una colegiala.

Com que les copes de vi, no es tornaven a omplir, les vam aprofitar per fer fotos artístiques amb efectes especials "super-deformed". I quan va arribar la teca ja no vam poder aguantar més, tots a jalar com a porcs (i com a vertaderes porques, sinó, mireu la Tere, com una trugeta).

El Saladrigues tenie tanta gana que se'ns va esblair allà al mig, sort que hi havie un sofà. El Gerard se va demanar un plat mexicà, en vistes del viatge que farà. La Riera es va quedar amb tanta gana que va començar a mossegar lo primer que trobava.

Al fondo sur, teniem a tota la tropa psicopedagògica (i acompanyantes). I la Maimi, com que anave sense, es va consolar amb els seus amics, els ossitos.

Llavors va arribar l'Isma i ens va parlar de les propietats de la fruita. Com que ere un conyasso, li vam dir que fotés lo camp i el vam substituir per un parell d'almejes, una blanca i l'altra fosca (que dic fosca!! no no!! negra que te cagas!!!). En acabat, vam passar al TALLER DE PAPIROFLÈXIA.

I aquí en teniu els resultats.

Quan van arribar els cafés (per allà a la una i mitja), va ser el moment de proclamar a la REINA de la nit. Primer, un pentinat a l'altura d'una monarca, amb glamour, i després, la coronació. I aquest només ha estat el principi d'una nit que ha donat, i donarà, molt que parlar...

CONTINUARÀ DEMÀ