Fa fred però cremo, Salardú!

DISSABTE 5 de maig de 2007 / 16h00 / Bossòst / Pis de la Riera - Després del viatget fins a la Vall d'Aran i els spaguettis a la carbonara que ens havia preparat la Núria... mon vam encaminar cap a la muntanya, en busca de bonics paratges que investigar.

Vam anar a veure la cascada dels "Ulls del jueu" que eren una puta passada, tal qual. Guapíssim. I allí ens vam trobar els amics de la infància.

Llàstima que no fes un temps gaire bó i tinguessim que anar tapadillos. Allí hauriem pogut rodar una estoneta més...

I quan vam intentar pujar cascada amunt... ojo que pedregue!! Arri!!! Cap al cotxe!! Ojo amb los rodillos!!! Vam passar pel Caprabo a comprar quatre coses per l'endemà i no podiem deixar d'anar a veure els ossos d'Arties. Tan monos ells.

Cap al vespre vam pujar a Salardú per veure que hi feien amb aquella Festa Major pirenenca... vam anar a fer una ullada al poli (preparaven el ball de la nit i vam colar-nos als pixaderos) i a la carpeta només hi feien titelles. Vam decidir anar a matar l'estona a un barot, que bevem?

Començava a fer-se fosc i nosaltres voliem anar a escoltar el grup de música tradicional aranesa (que no pillàvem res), a fora, dos peluches asesinos atacaven als vianants. Al final del repertori van repartir xocolata desfeta. La senyoreta va disfrutar més que els seus alumnes que rodaven per allí.

Arribada l'hora de sopar, vam passar per ca la Riera a canviar-nos (no és el cotxe de la Tere) i vam fer un mos a mig camí (a Vielha). Per fer temps vam anar als pubs d'Arties. Aquí les veieu en un raconet del pub Millenium.

I tota la tropa de profes ens esperàven a l'altre pub... el "DeNet". El Gerard va trobar una vaca letxera de la hòstia. I dins el pub... de tant ballar... ens vam lesionar.

Un cop a Salardú... el poli s'havia convertit en un festival del humor! A petar!!! I una orquestra plena de jovent que portaven el ritmo al cuerpo (de Navarra dien que eren). Això semblava OT! La Riera ballant amb un compi... i la Tere i el Gerard saludant a una militar catxonda.

Com que lo de les despedides ja ens avorria una miqueta... vam anar a fer una ullada al local, aveure que podiem arrancar de la decoració: i ens ho vam penjar. Olé!

Més tard, va sortir a cantar la Rafaella Carrá, i la Tere es va proposar aconseguir tot allò que li feia tilín: el barret de mariachi que portava un garrulo... i el martellet nyigo nyago d'un crio de 11 anys. Misión cumplida! (Va usar arts obscures).

Quan començava a fer-se de dia... l'orquestra seguia igual... i van descobrir al cosí viellero del Gerard (però li queia el cap). Al final ... quan la gent va començar a retirar, mos van dir passi-ho bé fins l'any que ve... i mos vam apoderar de la taquilla!

Pel camí de tornada a Bossòst... hi va haver una baixa, tres ferides... i una que ho aguanta tot a base d'aigua. Vam dormir... tant com vam poder. La nit ha sigut moooolt llarga.

Una bonica escapada que repetirem! Quan sigui i on sigui! Bossòst forever! Que passeu tots i totes molt bona setmana!!! I atenció: properament FESTA MAJOR DE LLEIDA!! Uéeeeeeee!!!! Salut!