Divendres 12 d'octubre de 2007 / 11h00 / Prades - Alerta Cabres es desplaça a les Muntanyes de Prades per passar un dia en plena Natura. Però primer, anem a esmorzar.
Rodejats de quads i prop de la famosa font on brolla cava un dia a l'any, vam demanar donuts i entrepans. Quan vam tenir les piles carregades...
Vam carregar també les ampolles d'aigua "neta", i vam emprendre el nostre camí.
Però abans, no ens descuidéissm pas d'anar a reservar taula per dinar. La teca és lo primer.
Entre xaletorros vam agafar la ruta més curta possible, no fos cas que ens canséssim gaire. Però això sí, ben xula... amb covetes de tant en tant.
Un cartell ens alertava del perill que corríem:
ABELLES. Mare de déu! Quin terror. La Xampi però s'hi trobava com a casa. I al cap de cinc minuts ja vam arribar al nostre destí: la roca foradada.
Com que encara ens sobrava temps... vam anar donant tomets per la zona, argilosa, de terra vermella, i vam començar a fer figures de fang.
Mireu-nos "que macos".
I de tornada, descoberta de l'entorn: un tomet per
Prades.
La Núria va aprofitar per comprar patates autóctones que tenen molta anomenada. Deu quilos = 10€, barates a matar. I un cop fet el reconeixement, nem a fer un vermutet.
El lloc on vam anar a dinar, sortia dels nostres estereotips, vam agafar forces de voluntat i ens vam oblidar de les pizzes i les pastes, aquí només cuina catalana. Mireu quines presentacions tenien les amanides.
Amanides = taques. Però nosaltres, la mar de feliços. I acabada la sobretaula, vam tornar a agafar els cotxes i vam desplaçar-nos fins a
SIURANA.
Un poblet medieval, incrustat dalt d'un penyasegat. Preciosista. Vistes d'infart. Des d'aquí, una forta abraçada a la nostra guia local: la Montse, amiga de la Glòria (Abella). Sense ella hauriem anat bastant perduts.
La mar de divertit aquell poblet: forats al terra... columpios pels arbres... un festival, vamos.
I va començar a ser hora d'anar retirant altre cop cap al pla. Foto de despedida i també foto a la cova del castell derruït, on n'hi va haver que van fer-hi les seves necessitats. Un cop a Bellpuig, la Maimi ens va fer propaganda del seu nou bolso exclusiu d'edició limitada. Porque tu lo vales!
Divendres 12 d'octubre de 2007 / 11h00 / Prades - Alerta Cabres es desplaça a les Muntanyes de Prades per passar un dia en plena Natura. Però primer, anem a esmorzar.
Rodejats de quads i prop de la famosa font on brolla cava un dia a l'any, vam demanar donuts i entrepans. Quan vam tenir les piles carregades...
Vam carregar també les ampolles d'aigua "neta", i vam emprendre el nostre camí.
Però abans, no ens descuidéissm pas d'anar a reservar taula per dinar. La teca és lo primer.
Entre xaletorros vam agafar la ruta més curta possible, no fos cas que ens canséssim gaire. Però això sí, ben xula... amb covetes de tant en tant.
Un cartell ens alertava del perill que corríem: ABELLES. Mare de déu! Quin terror. La Xampi però s'hi trobava com a casa. I al cap de cinc minuts ja vam arribar al nostre destí: la roca foradada.
Com que encara ens sobrava temps... vam anar donant tomets per la zona, argilosa, de terra vermella, i vam començar a fer figures de fang.
Mireu-nos "que macos".
I de tornada, descoberta de l'entorn: un tomet per Prades.
La Núria va aprofitar per comprar patates autóctones que tenen molta anomenada. Deu quilos = 10€, barates a matar. I un cop fet el reconeixement, nem a fer un vermutet.
El lloc on vam anar a dinar, sortia dels nostres estereotips, vam agafar forces de voluntat i ens vam oblidar de les pizzes i les pastes, aquí només cuina catalana. Mireu quines presentacions tenien les amanides.
Amanides = taques. Però nosaltres, la mar de feliços. I acabada la sobretaula, vam tornar a agafar els cotxes i vam desplaçar-nos fins a SIURANA.
Un poblet medieval, incrustat dalt d'un penyasegat. Preciosista. Vistes d'infart. Des d'aquí, una forta abraçada a la nostra guia local: la Montse, amiga de la Glòria (Abella). Sense ella hauriem anat bastant perduts.
La mar de divertit aquell poblet: forats al terra... columpios pels arbres... un festival, vamos.
I va començar a ser hora d'anar retirant altre cop cap al pla. Foto de despedida i també foto a la cova del castell derruït, on n'hi va haver que van fer-hi les seves necessitats. Un cop a Bellpuig, la Maimi ens va fer propaganda del seu nou bolso exclusiu d'edició limitada. Porque tu lo vales!
2 comentaris:
Ben bé l'excurcioneta ho hauriem de fer més sovint encara k a mi caminar amb pujada no me mola gens.almenos no me vai aufegar.d'aquí a BREDA!!!!!
Hola!! Buscant fotos de la nevada a Prades... he caigut aqui. T'agafo "prestades" un parell de fotos que m'han agradat molt (el colage de la font i el balcó i "IlovePrades") :P
M'ha agradat molt el vostre reportatge.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada