DIVENDRES 2 de novembre de 2007 / 21h30 / Girona / Pis del Saladrigues - Amb un conjuntet de maletes hiper fashion vam aterrissar a la capital de província més nortenya. I vam refer-nos del viatge a la Granja.
La Raquel què és una bona cuinera, ens va preparar un suculent sopar a base de frankfurts, una mica de Lambrusquet, i a agafar energies, perquè la nit serà llarga.
Un cop acabat el banquet, vam acelerar el ritme perquè ens havien avisat que els seus veïns... eren una mica... gilipolles. I per evitar la incrusió de les forces municipals de seguretat, cubates a les 10 de la nit.
Mireu quin fart de jugar. Tenim recursos per a tot. En aquesta ocasió: VA DE PERSONATGES FAMOSOS. Doraemon entre altres.
Com què encara no era l'hora bona, vam treure'ns un altre joc de la butxaca: EL TRIVIAL. I vengaaa.... dos equipos. I quins piques!!! Visca!
Quan va començar la festa de disfresses, vam sentir uns intrigants cops a les parets... va ser l'hora dels adéus. Cap a les barraques falta gent. I pel carrer... teatre. La Fira del Teatre al Carrer de Girona.
Como una olaaaaa...
Pel tragecte... que no era curt... vam tenir temps de tot. De fer pipins, de comprar globus del piolín, de fixar-nos amb els cotxes, i fins hi tot de vendre castanyes.
Allò de les barraques, un festival. Tanta gent com t'abarcava la vista (poc) i felicitat per tot arreu. N'hi va haver que van col·leccionar vasos reciclables (que no eren d'ells).
I vam començar a fer amics, que per altra banda, ens costa poc. Fins hi tot a un ex-escolanet de Montserrat. Quines aventures. Quines emocions més fortes.
La ruleta de la suerte
I quan els ulls se'ns tancaven vam decidir retirar... però AMB LA CALMA, perquè les pastisseries comencen a estar obertes i no els farem pas un lleig!
Un cop a casa, resum de la jornada, revisió de les pertinences personals, i a posar els nens a dormir. Què demà serà dissabte.
El despertar va ser d'allò més amorós. I el dinar també: I'm lovi'n it!... I arribat el capvespre, altre cop de parranda: A sopar al centre. I de pas per l'ajuntament vam poder xafardejar el bestiari de la ciutat.
El raconet on ens va portar el Saladrigues va ser un puntasso, i el rato que vam haver d'esperar també. De totes maneres, està bé allò que acaba bé. Hi tornarem!
Cates de vins i caves: TERE
Després de tantes exquisideses... no ens va quedar altre remei que anar a despedir-nos de les barraques. Aquesta nit, alguns, amb els ulls una mica més oberts.
Però de totes maneres, se'ns van tornar a tancar aviat. Arreveure XORIGUERS! Fins l'any que bé!
Però uep! Sorpresón! Si es que no es pot sortir del poble!
Valeeee, que ja marxemmmmm!!!!
L'endemà, ben descansats, vam anar a fer un dia de reflexió i a deixar de banda tans excessos. Un vegetarià enmig de la natura. Un plaer pels sentits i les neurones. Tornada a la calma.
Visca Girona i visca el Saladrigues!!!! Uéeee!!!!!!
DIVENDRES 2 de novembre de 2007 / 21h30 / Girona / Pis del Saladrigues - Amb un conjuntet de maletes hiper fashion vam aterrissar a la capital de província més nortenya. I vam refer-nos del viatge a la Granja.
La Raquel què és una bona cuinera, ens va preparar un suculent sopar a base de frankfurts, una mica de Lambrusquet, i a agafar energies, perquè la nit serà llarga.
Un cop acabat el banquet, vam acelerar el ritme perquè ens havien avisat que els seus veïns... eren una mica... gilipolles. I per evitar la incrusió de les forces municipals de seguretat, cubates a les 10 de la nit.
Mireu quin fart de jugar. Tenim recursos per a tot. En aquesta ocasió: VA DE PERSONATGES FAMOSOS. Doraemon entre altres.
Com què encara no era l'hora bona, vam treure'ns un altre joc de la butxaca: EL TRIVIAL. I vengaaa.... dos equipos. I quins piques!!! Visca!
Quan va començar la festa de disfresses, vam sentir uns intrigants cops a les parets... va ser l'hora dels adéus. Cap a les barraques falta gent. I pel carrer... teatre. La Fira del Teatre al Carrer de Girona.
Como una olaaaaa...
Pel tragecte... que no era curt... vam tenir temps de tot. De fer pipins, de comprar globus del piolín, de fixar-nos amb els cotxes, i fins hi tot de vendre castanyes.
Allò de les barraques, un festival. Tanta gent com t'abarcava la vista (poc) i felicitat per tot arreu. N'hi va haver que van col·leccionar vasos reciclables (que no eren d'ells).
I vam començar a fer amics, que per altra banda, ens costa poc. Fins hi tot a un ex-escolanet de Montserrat. Quines aventures. Quines emocions més fortes.
La ruleta de la suerte
I quan els ulls se'ns tancaven vam decidir retirar... però AMB LA CALMA, perquè les pastisseries comencen a estar obertes i no els farem pas un lleig!
Un cop a casa, resum de la jornada, revisió de les pertinences personals, i a posar els nens a dormir. Què demà serà dissabte.
El despertar va ser d'allò més amorós. I el dinar també: I'm lovi'n it!... I arribat el capvespre, altre cop de parranda: A sopar al centre. I de pas per l'ajuntament vam poder xafardejar el bestiari de la ciutat.
El raconet on ens va portar el Saladrigues va ser un puntasso, i el rato que vam haver d'esperar també. De totes maneres, està bé allò que acaba bé. Hi tornarem!
Cates de vins i caves: TERE
Després de tantes exquisideses... no ens va quedar altre remei que anar a despedir-nos de les barraques. Aquesta nit, alguns, amb els ulls una mica més oberts.
Però de totes maneres, se'ns van tornar a tancar aviat. Arreveure XORIGUERS! Fins l'any que bé!
Però uep! Sorpresón! Si es que no es pot sortir del poble!
Valeeee, que ja marxemmmmm!!!!
L'endemà, ben descansats, vam anar a fer un dia de reflexió i a deixar de banda tans excessos. Un vegetarià enmig de la natura. Un plaer pels sentits i les neurones. Tornada a la calma.
Visca Girona i visca el Saladrigues!!!! Uéeee!!!!!!
7 comentaris:
oi k béeeee k bonic tot!!!!!!!
kin munt de fotos de rukades.
gràcies sala aixo de girona és un festival al final mos hi haurem de comprar una casesta.
Visca girona! visca les barrakes! i visca el txena alies follonero!
I aquest rellotge nou????
Això va bé pels impuntuals, m'ha fet adonar que estic fent tard a una reunió!!!!!! Jeje...
aket rellotge el podriem penjar a lhabitació del llobera jajajajajja
Jajajajaja, kina gracia em fa! o a la munyeca d'algunes i q arribin quan els toca!
PLAKA PLAKA PEL CUL TE L'ESTAKA
perdona jo sempre arribo puntual xo es veu k ni arribant a lhora val.....
Publica un comentari a l'entrada