Aquí va la cançó del Super 3 - Anys i anys 
DISSABTE 11 de juliol de 2009 / 23h00 / Alcarràs / Torre Santa - Tot i que vam fer una mica tard... quina rebuda!!! Una doble celebració preparada fins a l'últim detall. I el primer... un poema de benvinguda i agraïment!!! Quina currada!
I currada també la teca què ens havien preparat!!! Un festival per als sentits! Coques de tota mena i un aperitiu de luxe, fins hi tot la Eli ens va ensenyar com "fer" més gambes en cas que s'acabessin.
I després, la detallista de la Natàlia ens va fer sortir un a un a recollir una foto dedicada de cadascú!!! Menció especial al pastisset de postres multicolor!
I de les fotos vam passar als regals per a les amfitriones! De tot i de tots colors! Una costum que vam abandonar (aplaçar) fins quan? Fins a l'any dels 30 vam dir??? Joooo.... jo també vull regals com aquestos!!!
La triomfant regadora de la Eli. Ja no se li morirà cap gerani.
I quan va ser l'hora, un grill molt eixerit ens va dir que tocava anar cap al Larida... o sinó ja no trobariem pàrking. I venga pues... cap a Lleida s'ha dit. Com sempre... a petar. I els grups d'animació sembla que ja son fixes. Atenció al circuit de l'entrada al més pur estil Port Aventura.
El racó escollit va ser la part "de dalt" on foteien música de la nostra. Ben bé. La Eli es va dedicar a retratar a un senyor misteriós que rodava pel mig de la pista en busca d'alguna cosa estranya. Properament, més informació.
I com podeu comprovar.... feia calorrrr molta calorrrr. Para de mirar la foto i continua llegint, dona, no em marginis!!! Pues eso... que al cap d'una estoneta vam anar a rodar i vam aprofitar per saludar als nostres amics dj's.
A la pista gran hi van penjar a una tía que anava fent malabarismes.... casi ningú li foteia cas però ella dale que dale sense parar com una boja. La devien pagar molt bé, o algo.
Jo també ho se fer.
I de cop! Pum! Ens arriba a les orelles la informació més desitjada... "Bojan a la VIP, correu-hi Cabres". I disparats com un cohet allí vam anar. Ens van estendre la catifa vermella i vam anar a saludar al nostre amic de tota la vida. De
Bellpuig ehhh??? De Linyola res, només el partida de naixement.
I al veure tant glamur i tanta xocolata i tant cava i tant de tot... allí mos vam quedar. Entre la gent multimillonària com nosaltres. Una nit, rodona. Moltes gràcies per tot Eli i Natàlia!!!! Això s'ha de repetir!!!
Aquí va la cançó del Super 3 - Anys i anys 
DISSABTE 11 de juliol de 2009 / 23h00 / Alcarràs / Torre Santa - Tot i que vam fer una mica tard... quina rebuda!!! Una doble celebració preparada fins a l'últim detall. I el primer... un poema de benvinguda i agraïment!!! Quina currada!
I currada també la teca què ens havien preparat!!! Un festival per als sentits! Coques de tota mena i un aperitiu de luxe, fins hi tot la Eli ens va ensenyar com "fer" més gambes en cas que s'acabessin.
I després, la detallista de la Natàlia ens va fer sortir un a un a recollir una foto dedicada de cadascú!!! Menció especial al pastisset de postres multicolor!
I de les fotos vam passar als regals per a les amfitriones! De tot i de tots colors! Una costum que vam abandonar (aplaçar) fins quan? Fins a l'any dels 30 vam dir??? Joooo.... jo també vull regals com aquestos!!!
La triomfant regadora de la Eli. Ja no se li morirà cap gerani.
I quan va ser l'hora, un grill molt eixerit ens va dir que tocava anar cap al Larida... o sinó ja no trobariem pàrking. I venga pues... cap a Lleida s'ha dit. Com sempre... a petar. I els grups d'animació sembla que ja son fixes. Atenció al circuit de l'entrada al més pur estil Port Aventura.
El racó escollit va ser la part "de dalt" on foteien música de la nostra. Ben bé. La Eli es va dedicar a retratar a un senyor misteriós que rodava pel mig de la pista en busca d'alguna cosa estranya. Properament, més informació.
I com podeu comprovar.... feia calorrrr molta calorrrr. Para de mirar la foto i continua llegint, dona, no em marginis!!! Pues eso... que al cap d'una estoneta vam anar a rodar i vam aprofitar per saludar als nostres amics dj's.
A la pista gran hi van penjar a una tía que anava fent malabarismes.... casi ningú li foteia cas però ella dale que dale sense parar com una boja. La devien pagar molt bé, o algo.
Jo també ho se fer.
I de cop! Pum! Ens arriba a les orelles la informació més desitjada... "Bojan a la VIP, correu-hi Cabres". I disparats com un cohet allí vam anar. Ens van estendre la catifa vermella i vam anar a saludar al nostre amic de tota la vida. De Bellpuig ehhh??? De Linyola res, només el partida de naixement.
I al veure tant glamur i tanta xocolata i tant cava i tant de tot... allí mos vam quedar. Entre la gent multimillonària com nosaltres. Una nit, rodona. Moltes gràcies per tot Eli i Natàlia!!!! Això s'ha de repetir!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada