I aquí la tenim, sa magestat la REINA XAMPI amb la seva bellesa esplendorosa, saludant a als seus bassalls. Va jurar que des d'aquell dia sempre usaría akest color de cabells i akest tanga de leopardo que tant va animar al personal quan es va apujar la minifalda fins al melic.
Per postres, es va menjar un xurret de xocolata relleno de nata explosiva. I com que s'ho mereix, els seus bassalls li van fer entrega d'un present molt especial. Un album perquè el guardi de record tota la vida, un album que irradia AMOR.
Com que no van trobar cap album Tous, li van agafar Kukuchumuchu-fu, que també dona el pego. I una vegada el sopar va estar enllestit, vam intentar decidir on aniríem després de fiesta. Al sortir, la Eli va vendre diaris pels carrers (per fer calaix i poder pagar-se l'entrada). I la REINA ens va demostrar els seus poders psíquics: Pot conduir amb els ulls tancats, és vident.
I de pet a la PACHA. Ponches, Absoluts, Jak Daniel's ... i poquet a poquet va començar a pujar la temperatura. Fins hi tot les que només beuen aigues es van fotre catxondes.
I venga bailoteo i estirades de gerseis... això sí que ens va. Aveure a qui podem deixar en pilotes... uiiii!! A la Segarra casi la pillem... a la Xampi no ... llàstima, no podem veure el pitram reial.
HOT HOT HOT !!! El suquet de Tere-xup estava ben dolcet... mmmmm!!! Tots a amorrar-nos a beure'n!!! El Saladrigues va necessitar algo molt àcid per superar el moment. Shhhhhhhhhhhhhhhhhhhh.....
EXCLUSIVA. Els nostres paparazzis van pillar a la Maria del Carme amb el seu fitxatge, en un primeríssim plà: aquí hi ha AMOR. Felicitats. I venga palpitacions! Aquesta nit es preveia molt acelerada... i més quan va començar la música gitanilla: LERELE REEEEEE!!!!
I al cap d'una estoneta van fer aparició les gogós: una de ben oriental i l'altra de ben guarra. El Sala i la Maimó van fer un remeneo i aquestes tres ben abraçadetes: QUE BONIC QUE SIGUEM TAN AMICS!!!
I una vegada "al nostre balcó" el desmadre es va fer patent. Primer que tot tornem a arrencar el llençol que hi ha enganxat al techo (que mireu, fins hi tot hi tocava de cap la Xampi). Vam representar obres de teatre, com la Ventafocs; i fotos glamuroses, made in PACHA.
Però res comparat amb quan va sortir el gogó machito: desmadre, luxúria, passió, histerisme... Allò es va convertir amb una gran orgía... manades, clavades, insinuacions, morrejos, sexe. El Saladrigues fins hi tot es va enfilar a la barra. Allò ja no es podia aguantar. Sort que se'ns va acabar la bateria de la càmera i quedarà, per sempre més, en les nostres memòries (veure-ho seria massa traumàtic). Mireia, feliços 25!
2 comentaris:
Justo en el momento en que empezaba a encontrar oscuridad hasta en el sol de mi ciudad.
Justo en el momento en el que la resignación consumia cada dia mi ilusión.
Apareces tú y me das la mano y sin mirame te acercas a mi lado, y despacito me dices susurrando que escuche tu voz.
Adelante por los sueños que aún nos quedan,
adelante por aquellos que estan por venir,
adelante porque no importa la meta,
el destino es la promesa de seguir.
Adelante por los sueños que aún nos quedan,
adelante por aquellos que estan por venir,
adelante porque no importa la meta,
el destino es la promesa de seguir.
Adelante.
Justo en el momento en que empezaba a sospechar que la ilusión me abandonó sin avisar.
Justo en el instante en que empezaba a olvidar, a atreverme a imaginar a inventar.
Apareces tú y me das la mano y sin mirame te acercas a mi lado, y despacito me dices susurrando que escuche tu voz.
Adelante por los sueños que aún nos quedan,
adelante por aquellos que estan por venir,
adelante porque no importa la meta,
el destino es la promesa de seguir.
ENDAVANT 2007
QUE GUARRES FOTENT-SE MÀ!!
Publica un comentari a l'entrada